SE QUE LA TORNARÉ A VORE. (SE QUE LA VOLVERÉ A VER)
Inesperadament l'escenari semblava pintat de somnis, paleta de colors sobris, de grisos blavosos i blancs sedosos. A la llunyania advertisc una silueta ombriva, de mantell negre, rostre ocult i desplaçament solemnement pausat. Mai em vaig creuar amb ella, però m'era familiar, havia sentit rumors sobre ella, sabia que un dia ens trobaríem. S'acostà a mi i allargant-me les seues mans, vaig descobrir el seu rostre. Era bella, fràgil, de cutis albí, d'ulls aigua pura, pudia a podridura sense incomodar-me. Els seus moviments giratoris com una dansarina al voltant del meu cos eren majestuosos. Acariciava el meu cos amb la túnica espectral atzabeja alhora que murmurava feblement en els meus oïts que anara amb ella. Però en l'instant que quasi m'havia sotmès als seus encants i preparat per a desertar del meu passat, la xica va començar a evaporar-se i assetjar-me la més absoluta foscor. Va ser un espai de temps quasi etern en la negror, distingint amb visió difusa i esforç tres rostres coneguts en un recinte asèptic, el qual un d'ells em preguntava com estava. Vaig perfilar un somriure amb nostàlgia i dolor, pensant, que aquesta no era la vegada.
Inesperadament l'escenari semblava pintat de somnis, paleta de colors sobris, de grisos blavosos i blancs sedosos. A la llunyania advertisc una silueta ombriva, de mantell negre, rostre ocult i desplaçament solemnement pausat. Mai em vaig creuar amb ella, però m'era familiar, havia sentit rumors sobre ella, sabia que un dia ens trobaríem. S'acostà a mi i allargant-me les seues mans, vaig descobrir el seu rostre. Era bella, fràgil, de cutis albí, d'ulls aigua pura, pudia a podridura sense incomodar-me. Els seus moviments giratoris com una dansarina al voltant del meu cos eren majestuosos. Acariciava el meu cos amb la túnica espectral atzabeja alhora que murmurava feblement en els meus oïts que anara amb ella. Però en l'instant que quasi m'havia sotmès als seus encants i preparat per a desertar del meu passat, la xica va començar a evaporar-se i assetjar-me la més absoluta foscor. Va ser un espai de temps quasi etern en la negror, distingint amb visió difusa i esforç tres rostres coneguts en un recinte asèptic, el qual un d'ells em preguntava com estava. Vaig perfilar un somriure amb nostàlgia i dolor, pensant, que aquesta no era la vegada.
Inesperadamente el escenario parecía pintado de sueños, paleta de colores sobrios, de grises azulados y blancos sedosos. A lo lejos advierto una silueta sombría, de manto negro, rostro oculto y desplazamiento solemnemente pausado. Nunca me crucé con ella, pero me era familiar, había oído rumores sobre ella, sabía que un día nos encontraríamos. Se acercó a mí y tendiéndome sus manos, descubrí su rostro. Era bello, frágil, de tez albina, de ojos agua pura, hedía a podredumbre sin incomodarme. Sus movimientos giratorios tal cual danzarina alrededor de mi eran majestuosos. Acariciaba mi cuerpo con la túnica espectral azabache al mismo tiempo que susurraba débilmente en mis oídos que fuera con ella. Pero en el instante que casi me había sometido a sus encantos y preparado para desertar de mi pasado, la muchacha empezó a evaporarse y asediarme la más absoluta oscuridad. Fue un lapso de tiempo casi eterno en la negrura, distinguiendo con visión difusa y esfuerzo tres rostros conocidos en un recinto aséptico, el cual uno de ellos me preguntaba como estaba. Perfilé una sonrisa con nostalgia y dolor, pensando, en que esta no era la vez.
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
Joan Carles.
0 comentaris: