0:11 | Author: Joan Carles - Oliva

EL MEU VOLGUT JOGUET. (MI QUERIDO JUGUETE)

No m'arrabasses el meu joguet, és un dels meus més preats que tinc en el meu calaix hermètic d'andròmines. Fa anys que gaudisc d'ell encara que siga en petites dosis per circumstàncies de la vida, en canvi tu, el maltractes, el deteriores cruelment en el poc de temps que fa que parasites en ell. Ets vil i infame, em fas patir més del que volguera, però no puc evitar-ho. Aquest joguet ja forma part de mi, és part del meu benestar, és apèndix de les meues entranyes. No es tracta d'acovardiment, sinó d'incapacitat de poder enfrontar-me a tu, la veritat és que no sé com fer-ho, per molt que m'esforce és en va i fa que acumule molta còlera cap a tu. Però sóc pacient i ferm, esperaré que et fastigueges de la meua prenda, sé que ho faràs, al final me n'eixiré amb la meua. Vés-te'n, renuncia'ns, que a mi i el meu trasto grandàs i divertit, ens queden llargues tandes de somriures. Ànim.

No me arrebates mi juguete, es uno de mis más preciados que tengo en mi cajón hermético de cachivaches. Hace años que gozo de él aunque sea en pequeñas dosis por circunstancias de la vida, en cambio tu, lo maltratas, lo deterioras cruelmente en el poco tiempo que hace que parasitas en el. Eres vil e infame, me haces sufrir más de lo que quisiera, pero no puedo evitarlo. Ese juguete ya forma parte de mí, es parte de mi bienestar, es apéndice de mis entrañas. No se trata de acobardamiento, si no de incapacidad de poder enfrentarme a ti, la verdad es que no sé cómo hacerlo, por mucho que me esfuerce es en vano y hace que acumule mucha cólera hacia ti. Pero soy paciente y firme, esperaré a que te hastíes de mi prenda, se que lo harás, al final me saldré con la mía. Márchate, renúncianos, que a mí y mi trasto grandote y chistoso, nos queda largas tandas de sonrisas. Animo.

Joan Carles


|
This entry was posted on 0:11 and is filed under . You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

1 comentaris:

On 27 de juliol del 2009, a les 7:47 , Unknown ha dit...

ànim desde l'anonimat, ànim desde el mateix punt on et trobes... ànim de cor. Molta força!