AQUEST XICOTET MON (Ese pequeño mundo)
Posat al mirador de la retentiva, aprecíe els límits acotats d'un xicotet món que no comprèn més que el que els meus sentits i sentiments arriben a comprendre. No arriba més enllà que als carrerons de l'amistat i parentela, edificats amb tant d'esforç i anys. No va més lluny que el que poden aferrar aquestes mans i captar aquest limitat cervell. És un món de corfa terrosa, quarterada i dura, però fràgil i delicat en la seua més intima entranya, de llàgrima tímida, de complicats laberints foscs. Insignificant i inaccessible per als mesquins d'afecte, ingent i altruista per als esplendits lleials. Exhale profundament, feliç, omplit de grat, aquest vast xicotet món, aquest franc món, el meu xicotet món.
Posado en el mirador de la retentiva, aprecio los límites acotados de un pequeño mundo que no abarca más que lo que mis sentidos y sentimientos llegan a comprender. No llega más allá que las callejuelas de la amistad y parentela, edificados con tanto esfuerzo y años. No va más lejos que lo que pueden aferrar estas manos y captar estos limitados sesos. Es un mundo de corteza terrosa, cuarteada y dura, pero frágil y delicado en su más intima entraña, de lágrima tímida, de complicados laberintos oscuros. Insignificante e inaccesible para los mezquinos de afecto, ingente y altruista para los esplendidos leales. Exhalo profundamente, dichoso, colmado de agrado, ese vasto pequeño mundo, ese franco mundo, mi pequeño mundo.
Joan Carles.
|
This entry was posted on 8:09 and is filed under . You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.
0 comentaris: