2:13 | Author: Joan Carles - Oliva
FRACCIÓ DE TEMPS (Fracción de tiempo)

6 del matí, sona el despertador, m'alce com cada dia, no sense mandra, comença una nova alba. Descendesc per les escales que em condueixen a la planta baixa, buscant mig somnolent el bany per a la neteja diària, i, allà està, com cada matí, un nen assegut als esglaons que delimiten la zona del menjador sobre el saló. Em mira somrient, sempre està somrient, però mai li torne el somriure, mai hi ha temps per a un somriure. Mentre em dutxe i afaite, són milers les preguntes, bombardeigs de preguntes que al final m'afligeixen, jugaràs amb mi?, m'abraçaràs?, m'acaronaràs?..., però mai li responc, mai hi ha temps per respondre. Prenc el clauer, la cartera, obric la porta, per afrontar un nou dia, no sense tornar-me i mirar a eixe nen, del qual cada dia més, s'esvaeix la seva imatge.

6 de la mañana, suena el despertador, me levanto como cada día, no sin pereza, comienza un nuevo amanecer. Desciendo por las escaleras que me conducen a la planta baja, buscando medio somnoliento el baño para el aseo diario, y, ahí está, como cada mañana, un niño sentado en los escalones que delimitan la zona del comedor sobre el salón. Me mira sonriente, siempre esta sonriente, pero jamás le devuelvo la sonrisa, nunca hay tiempo para una sonrisa. Mientras me ducho y afeito, son miles las preguntas, bombardeos de preguntas que al final me afligen, ¿vas a juguetear conmigo?, ¿me abrazarás?, ¿me acariciarás?..., pero jamás le respondo, nunca hay tiempo para responder. Cojo las llaves, la cartera, abro la puerta, para afrontar un nuevo día, no sin volverme y mirar a ese niño, que a cada día, más se desvanece su imagen.

Joan Carles.
|
This entry was posted on 2:13 and is filed under . You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

2 comentaris:

On 12 de maig del 2009, a les 9:47 , Unknown ha dit...

la juventud es un estado de ánimo!

 
On 19 de juny del 2009, a les 7:02 , Lydia ha dit...

Mai has de deixar de mimar el xiket q duus dins... Es l'unic q et seguirà fins la resta de les teues passes...